Característiques del llenguatge radiofònic

Les peculiaritats del mitjà radiofònic condicionen l'expressió parlada. El periodista radiofònic ha de ser conscient de la fugacitat del missatge; l'oïdor no pot tornar a escoltar el que s'està explicant, no pot comprovar si ha entès bé la informació. La seua única opció és escoltar el text en el moment, en l'ordre, i amb el ritme que estableix el locutor. Per tant, escriure per a la ràdio implica saber utilitzar adequadament el principal instrument del periodista, la paraula. Per a açò, es tindran en compte les característiques bàsiques del llenguatge parlat i les seues exigències:

         Claredat: es tracta de fer assequible l'expressió perquè existeix el risc d'interrompre l'assimilació mental dels missatges si s'adopten codis que requereixen esforços reflexius i per tant, temps de descodificació (comprensió)
        El concret, en forma activa i present. En ràdio són necessàries les formes que més “vitalitzen” les imatges i els relats. En casos d'equivalència semàntica, millor les formes simples que les compostes, el present que el passat, la frase activa que la passiva.
        Brevetat. Les exigències del temps, la necessitat de facilitar l'assimilació i la fugacitat del missatge obliguen a la ràdio a construir mitjançant períodes i frases breus que asseguren la comprensió.

El periodista radiofònic està obligat a dominar l'ortografia, la morfologia, la sintaxi i un vocabulari ric. Ha de saber escriure i narrar però a més ha d'adaptar la seua escriptura i narració al ritme, cadència i entonació requerits a cada moment. A aquestes característiques ha d'unir-se el matís de l'expressió personal. A través del micròfon, la qual cosa es perd des del punt de vista plàstic es guanya en els matisos d'expressió exclusius del so i en la possibilitat de testimoniatges personalitzats a través de la veu; és el que es pot denominar to comunicatiu, necessari tant en informatius com en programes. La veu, la música, els efectes i el silenci són els elements sonors que determinen la capacitat expressiva. L'harmonia de tots ells entorn d'un contingut interessant serà la que permeta sostenir el relat radiofònic. Així, captar l'atenció i l'interès del públic i fer-ho amb la gramàtica adequada al mitjà i al missatge serà la principal exigència del periodista radiofònic.

 

Els companys

Estic gratament sorpresa amb l'actuació dels meus companys en les conferencias.no m'esperava que isqueren tan ben la veritat,aquesta clar que tots estàvem nerviosos,perquè jo almenys no estic acostumada a parlar davant de la gent.

Vull ressaltar tot l'esforç que hem dipositat en aquest treball,ja que no ha sigut fàcil,i darrere de cada presentació hi ha hores de treball; no puc dir qui em va sorprendre més o qui ho va fer millor perquè cadascun dins de com és ha fet tot el possible per fer un treball el més eficient possible.

La conducta que van mostrar no solament exposant,sinó en escoltar em va sorprendre; quan jo estava exposant i veia com em miraven,com estaven atents o com em somriguen cap a que em sentira més còmoda en exposar,em donaven confiança i he de donar-los les gràcies a cadascun d'ells per fer que aqueixa situació se'm fera més amena.

La comunicació entre dones i homes a l'hora del treball

Com us he explicat en la meua anterior publicació devia fer una conferència la qual devia tenir un tema,i en aquest cas es base en un llibre,que vaig poder triar entre varis.Tènia diverses opcions que em cridaven l'atenció com la comunicació no verbal,em crida l'atenció com a moltes vegades sense voler amb els nostres gestos podem dir més que amb les mirada,i al meu entendre aquesta comunicació em sembla la millor per a esbrinar si et menteix.Però no,no va ser aquesta la meua elecció sinó una totalment diferent:La comunicació entre dones i homes a l'hora del treball,i de debò em va sorprendre,no vaig tenir cap dificultat ni em va costar llegir-me el llibre perquè em va agradar; clarament van haver-hi capítols que em van cridar més l'atenció que uns altres així que em centre en aqueixos.

Com qui pretén cridar més l'atenció o la diferència salarial; crec que a l'últim apartat que he esmentat no li vaig donar molta rellevància en la meua presentació però de debò que em marque,perquè que en ple segle XXI seguim veient açò em sembla degradant per a la dona.

Bé,la veritat és que no em penedisc d'haver triat aqueix llibre,però si que dec dir que em va semblar molt complicat elaborar tant el resum com la presentació.

Com organitzar una conferència?

La primera sensació que vaig tenir quan m'assabente de l'activitat que havíem de preparar aquesta segona avaluació va ser pànic,bé pot ser que semble una mica exagerat però és la verdad.os preguntéssiu,quin ha sigut aqueixa activitat? 

Doncs ha sigut una conferència i guau la meua cara en escoltar aquella paraula era un quadre ja que no m'agrada exposar davant de la gent pot ser que per vergonya o per por;por al fracàs,a la humiliació,als riures o a provocar avorriment en la gent. Són moltes les coses que feien que sentira aqueixa sensació però passaven les classes,i calia anar acceptant la realitat,que era que l'havia de fer així que no quedava una altra que agafar els bous per les banyes i posar totes les ganas.el desenvolupament d'aquesta activitat sincerament m'ha costat,no pel fet d'haver de llegir-me un llibre perquè m'aportara la base per a la presentació sinó el fet de realitzar un resum i una presentació.

El més costós sens dubte ha sigut el resum,veia tantes idees interessants i tenia tants conceptes que no sabia com explicar-me i sobretot com desenvolupar-ho,però he de dir que el guió em va servir d'ajuda ja que diguem que em va servir d'esborrany per a fer-me un petit resum,el qual vaig poder utilitzar en la presentació.

Tot l'esforç espere que es veja en la meua presentació,i tot el que em va costar desenvolupar la conferència.

Fer la presentació de Granada

Toca escriure l'experiència després de l'activitat d'elaborar la presentació; jo particularment crec que el que podríem haver fet és triar tan sols una ciutat i així cadascun troba diferents pressupostos per a anar de viatge; però la majoria va decidir fer-ne pressupost de tres ciutats.

Jo no sóc una persona que li agrade navegar per internet ni mirar ofertes per internet, perquè no confie en això de posar els codis de la targeta de crèdit, pot ser que aquesta manera de pensar siga un poc antigua o sé, però jo preferisc vore a qui em fa l'oferta i no un ordinador.

Em centre ara en el que ha sigut l'experiència, no l'he fet a disgust però no hi és de les meues favorites he de dir-lo.

Treball en equip sí que hi ha hagut i molt; hem estat treballant en equip ajudant-nos i quan una ha tingut problemes l'altra l'ha ajudat, o siga que la part de treball en equip sí que la tenim; però ara tenim per un altre costat que jo i una altra companya no teníem ordinador i no la vam poder terminar,açò va significar que el dia d'exposar no vam poder fer-ho. Cal dir que no ens hauria donat temps a exposar, però una cosa sí que he de dir que l'endemà tant la meua companya com jo la vam fer, amb retard però feta està.

Començant amb el primer videoblog

Cal començar amb el muntatge del primer videoblog, i no en tinc idea, em costa molt pensar en què puc fer o de què puc parlar perquè siga interessant per a la gent; ja que no vull que siga un tema molt polèmic per a evitar qualsevol discussió, però ha de ser interessant per a cridar l'atenció.

Més o menys el tinc clar el tema del qual vull parlar que és; Existeixen els prínceps blaus?

És correcta o està bé fer-nos la idea de l'home perfecte o l'existència dels prínceps com als contes i pel·lícules?

Espere poder parlar d'aquest tema. He de reconéixer que no tinc moltes idees per a elaborar el guió i encara que tinc la idea principal diguem que em falten els subtemes per desenrotllar; no em veig parlant davant la càmera.

M'he de fer a la idea d'aquesta activitat i arribar a perdre la vergonya perquè en tinc molta; però qui sap, a la millor quan finalitze el curs m'agrada aquest món de la càmera i em decante per açò per al meu futur.

Què em pareix el projecte?

Bon dilluns!

I comence la setmana amb ironia perquè un dilluns no li agrada a ningú. Us vaig a parlar del que he estat fent aquestes setmanes. Hem estat preparant un pressupost per anar-nos-en de viatge de cap de setmana. Hem dividit la classe en tres grups, cadascú tenia una ciutat per a realitzar el pressupost. Les ciutats que havien d'explorar cada grup les havíem decidit abans. Totes vam pensar en una ciutat a la qual ens agradaria anar.
I després vam votar, i diguem que les nominades per a ser la ciutat visitada van ser Granada, Toledo i Madrid.

Em sorprén que hàgem trobat les ofertes, no m'esperava que ens quedaria així el pressupost. Lamentablement no vaig poder fer la presentació per al dia que tocava, però em vaig esperar al dijous per a fer-la, ja que havia d'estudiar dies abans; i la meua sorpresa va arribar quan, dijous a la vesprada, vaig encendre l'ordinador i no anava, no arrancava i ja era tard per a anar a casa d'alguna companya.

Però bé, ara ja no puc fer-hi res i l'única cosa que he pogut fer és aquest cap de setmana fer la presentació i així que em puga comptar almenys la nota d'aquest treball. L'apartat que vaig triar va ser temps lliure de Granada en el qual he parlat de les discoteques a la nit, i d'algun carrer al qual puguem anar de compres.

I per altra banda,a poc a poc estic tenint les coses més clares sobre el videoblog que vaig a fer, els preparatius els aniré contant a poc a poc, ja que diuen que les coses bones no vénen de colp.

Dins d'uns dies tornaré a escriure; besets videobloguers.