dilluns, 23 de març del 2015

Característiques del llenguatge radiofònic


Les peculiaritats del mitjà radiofònic condicionen l'expressió parlada. El periodista radiofònic ha de ser conscient de la fugacitat del missatge; l'oïdor no pot tornar a escoltar el que s'està explicant, no pot comprovar si ha entès bé la informació. La seua única opció és escoltar el text en el moment, en l'ordre, i amb el ritme que estableix el locutor. Per tant, escriure per a la ràdio implica saber utilitzar adequadament el principal instrument del periodista, la paraula. Per a açò, es tindran en compte les característiques bàsiques del llenguatge parlat i les seues exigències:

         Claredat: es tracta de fer assequible l'expressió perquè existeix el risc d'interrompre l'assimilació mental dels missatges si s'adopten codis que requereixen esforços reflexius i per tant, temps de descodificació (comprensió)
        El concret, en forma activa i present. En ràdio són necessàries les formes que més “vitalitzen” les imatges i els relats. En casos d'equivalència semàntica, millor les formes simples que les compostes, el present que el passat, la frase activa que la passiva.
        Brevetat. Les exigències del temps, la necessitat de facilitar l'assimilació i la fugacitat del missatge obliguen a la ràdio a construir mitjançant períodes i frases breus que asseguren la comprensió.

El periodista radiofònic està obligat a dominar l'ortografia, la morfologia, la sintaxi i un vocabulari ric. Ha de saber escriure i narrar però a més ha d'adaptar la seua escriptura i narració al ritme, cadència i entonació requerits a cada moment. A aquestes característiques ha d'unir-se el matís de l'expressió personal. A través del micròfon, la qual cosa es perd des del punt de vista plàstic es guanya en els matisos d'expressió exclusius del so i en la possibilitat de testimoniatges personalitzats a través de la veu; és el que es pot denominar to comunicatiu, necessari tant en informatius com en programes. La veu, la música, els efectes i el silenci són els elements sonors que determinen la capacitat expressiva. L'harmonia de tots ells entorn d'un contingut interessant serà la que permeta sostenir el relat radiofònic. Així, captar l'atenció i l'interès del públic i fer-ho amb la gramàtica adequada al mitjà i al missatge serà la principal exigència del periodista radiofònic.
 http://image.slidesharecdn.com/cfakepathclase1d2-100901175910-phpapp01/95/lenguaje-radiofnico-1-728.jpg?cb=1283381971

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada